Hi ha algunes qüestions que cal tenir en compte en la formació del plural. Fixa-t’hi:
Les paraules acabades en -sc, -st, -xt i -ig poden formar el plural afegint -s o bé -os:
| singular | plural amb -s | plural amb -os |
| disc | discs | discos |
| gest | gests | gestos |
| text | texts | textos |
| assaig | assaigs | assajos |
D’aquests noms que tenen doble opció de plural, l’opció de plural en -os té un ús més general actualment; l’opció en -s es troba en alguns parlars i en la llengua escrita en els registres més formals.
Observem que text fa textos, de la mateixa manera que complex fa complexos, annex fa annexos… i no plurals acabats en -es, que només poden formar-se a partir de paraules que en singular acaben en -a o en -e (dia, dies; torre, torres).
La majoria de noms que acaben en vocal tònica, monosíl·labs o paraules agudes acabades en vocal, afegeixen -ns per formar el plural:
| pa | pans | cançó | cançons |
Però convé recordar alguns mots acabats en vocal tònica que fan el plural afegint -s.Aquests són els més usuals:
| cafè | cafès |
| sofà | sofàs |
| bisturí | bisturís |
| comitè | comitès |
| oboè | oboès |
| ximpanzé | ximpanzés |
| esquí | esquís |
| bambú | bambús |
| menú | menús |
| xampú | xampús |
| tabú | tabús |
| te | tes |
Generalment les paraules que acaben en -x fan el plural afegint -os. Vegem-ne alguns exemples:
| complex | complexos | peix | peixos | |
| reflex | reflexos | annex | annexos |
Però en alguns casos hi ha paraules que acaben en -x i que fan el plural afegint -s, i no -os com és habitual. Observa que això passa quan són noms plans. Aquests són els més usuals:
| apèndix | apèndixs |
| artífex | artífexs |
| índex | índexs |
| vèrtex | vèrtexs |