Per crear paraules noves sovint utilitzem el mecanisme de la derivació. Vegem-ne alguns exemples:
Amb quin verb designem la idea de ‘fer una cosa dolça’?
I si volem dir ‘sabata petita’, quina paraula utilitzem?
I si volem expressar el contrari de ‘possible’?
Endolcir, sabateta i impossible són paraules derivades.
La derivació és un dels mecanismes més productius per a la formació de mots, que consisteix a afegir afixos al mot inicial, que es denomina arrel o lexema. Fixa’t en aquestes paraules:
| dolç | |
| dolçor | dolç+or |
| dolcesa | dolc+es+a |
| endolcir | en+dolc+ir |
| feina | |
| feineta | fein+et+a |
| feinota | fein+ot+a |
| enfeinat | en+fein+at |
La paraula que és invariable i serveix per formar-ne d’altres és l’arrel; en els exemples anteriors l’arrel o mot primitiu a partir del qual es formen els altres mots derivats són: dolç i feina, ja que les hem format a partir de morfemes (afixos). Els afixos que treballarem en aquesta unitat són:
. els prefixos, que van davant de l’arrel: a-, des-, re-, in-, etc. Per exemple: a+moral, des+fer, re+collir, in+formal, etc.
. i els sufixos, que van al final de l’arrel: -er, -à, -assa, -et, -ona, -er, -íssim, etc. Per exemple: botigu+er, valenci+à, don+assa, petit+et, car+ona, bon+íssim, etc.
En aquest itinerari aprendràs com funciona aquest procediment de derivació que serveix per crear noves paraules (noms, adjectius, verbs i adverbis) a partir d’un mot primitiu. Per exemple, fixa’t que a partir de l’arrel o mot primitiu dolç, que és un adjectiu, hem creat dos noms: dolçor i dolcesa; i un verb: endolcir.
Tingues present que els mots derivats modifiquen el significat de les paraules i el to o sentit d’un text (irònic, positiu, despectiu, afectuós…). Per exemple, fixa’t en el cas de feineta o feinota, que tenen un significat ben diferent a la paraula primitiva o arrel.
A continuació et proposem una activitat perquè identifiquis l’arrel, els prefixos i els sufixos d’alguns derivats.