La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. De tota manera, encara que no tenen les terminacions del model regular, força verbs acabats en -er, -re segueixen un patró de comportament semblant.
Els verbs que tenen formes velaritzades són:
– els que acaben en -ndre: vendre, dependre, respondre, estendre… – els que acaben en -ldre: moldre, resoldre, absoldre… – els que acaben en -ure: moure, beure, riure, treure….(excepte veure) – conèixer i aparèixer i els seus derivats – dur, venir, estar, dir, poder, tenir,voler… |
La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en -c. A més a més, escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu.
Observa:
moure | dir | |||
present subjuntiu mogui moguis mogui moguem mogueu moguin | imperfet subjuntiu mogués moguessis mogués moguéssim moguéssiu moguessin | passat simple moguí mogueres mogué moguérem moguéreu mogueren | present subjuntiu digui diguis digui diguem digueu diguin | imperfet subjuntiu digués diguessis digués diguéssim diguéssiu diguessin |
De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut…
En el gerundi, les formes velaritzades com ara venguent (en comptes de venent), coneguent (en comptes de coneixent) o diguent (en comptes de dient) no són adequades en registres formals i només són admissibles en la llengua parlada dels registres informals.