2. El gènere del nom. Les principals marques de gènere
Observa les marques més habituals de gènere en els noms següents:
Fixa’t que els mots masculins no tenen una marca específica de gènere; és a dir, o bé tenen únicament l’arrel o bé adopten les marques e o o. En canvi, els noms femenins acaben en a:
El fet d’afegir a a l’arrel provoca, de vegades, una adaptació de l’arrel, que es pot traduir en canvis fonètics i ortogràfics:
| administratiu | administrativa |
| amic | amiga |
| nebot | neboda |
També hi ha noms masculins i femenins que adopten terminacions especials o menys freqüents:
| noms relacionats per l’arrel | |
| heroi | heroïna |
| metge | metgessa |
| abellot | abella |
En alguns casos, la mateixa forma serveix per a tots dos gèneres, com per exemple als noms acabats en -aire, -ista, -cida.
| el/la | dansaire | captaire | boletaire |
| el/la | pacifista | artista | turista |
| el/la | parricida | suïcida | homicida |
Alguns noms masculins i femenins referits a persones i animals es formen a partir d’arrels diferents.
| masculí | femení |
| home | dona |
| boc o cabró o cabrot | cabra |
| cavall | euga o egua |
| gendre | nora o jove |
| marit | muller |
| oncle | tia |
| porc | truja |