4. Correcció textual 1

Detecteu en els fragments següents els tipus d’ineficàcia textual que s’han detectat després d’un diagnòstic i que afecten la llegibilitat del text.

[1] Promoure el diàleg interdisciplinari com a metodologia de treball entre científics i humanistes que ajudi a integrar coneixements científics i sensibilitat ètica i permeti aprofundir els plantejaments professionals, i trobar vies raonables de solució en els conflictes que sorgeixen entre les visions més tècniques de la realitat i el món de la cultura i dels valors humans no tècnics, que són essencials quan parlem de drets humans, són els propòsits que duen la institució a organitzar diferents cursos, conferències i taules rodones, així com també a participar en nombrosos comitès d’ètica hospitalaris i comissions d’assessorament de l’Administració pública.

[2] Les zones humides, és a dir, aquells terrenys que produeixen aliment, medicines i farratge per a usos humans i que, a més, també són terrenys apreciats per la seva bellesa, tenen una influència vital sobre el cicle de l’aigua. Fan de magatzem d’aigua quan hi ha les pluges màximes i la deixen anar a poc a poc quan para la pluja, quan aquesta s’allunya.

[3] En aquesta línea, precisament, el dret de família i el de successions són les branques del dret civil què més fàcilment es presten a refondre’s i consolidar-se en un únic cos normatiu, ja que en elles es dóna la circumstància, a més, de que no cal la previsió d’estatuts i marcs jurídics especials per a determinats grups i categories econòmiques.

[4] Una colla d’investigadors ha trobat al jaciment de Dmanissi (Geòrgia) les restes fòssils d’un crani que correspondria a un dels primers membres del gènere Homo que van marxar de l’Àfrica per anar Europa i Àsia, fa més o menys 1,75 milions d’anys. La trobada de les restes d’aquest primer habitant d’Euràsia comporta la possibilitat de modificar una de les principals teories sobre les migracions inicials d’individus del gènere Homo de l’Àfrica.

[5] Els estudiants van haver d’aprendre a organitzar el seu propi aprenentatge i els professors van haver d’adaptar-se a un paper menys autoritari per constituir uns “recursos” a l’abast dels estudiants i un suport d’ajuda a diagnosticar i tractar els problemes d’aprenentatge. No cal dir que la creació d’experiències educatives fora dels grans hospitals terciaris no va ser una tasca fàcil ni des de la perspectiva tècnica —encertar en una bona utilització dels recursos diversificats del sistema— ni emocional per als professors, que creien que els altres no tenien preparació suficient, o per als alumnes, que perdien uns esquemes prefixats per haver de suportar menys dirigismes i més incertesa