Fixa’t que els prefixos van units a l’arrel de la paraula sense cap espai ni guionet enmig (anormal, expresident, vicerector).
El prefix no-, però, n’és una excepció. Els mots formats pel prefix no– seguit d’un nom o d’un adjectiu sí que duen guionet. Les paraules formades amb aquest prefix solen correspondre a conceptes fixats i propis de llenguatges d’especialitat.
Per exemple:
| no+nom: no-violència, no-res, no-jo… no+adjectiu: no-metall, no-creient… |
Ara bé, cal tenir en compte que en la majoria de casos, quan el mot no apareix davant d’un adjectiu o un nom funciona com un adverbi que simplement nega el que expressa el mot que acompanya, no pas com a prefix, i, per tant, no ha de dur guionet: no fumadors, no obligatorietat, no residents, no verbal, no compareixença…