algrat que la majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars i, per tant, tenen les mateixes terminacions, cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques:
– Les desinències (o terminacions) de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb v.
| Portaves, cantàveu, trencava, agafaven… |
– Els verbs que acaben en -car, -gar, -jar, -çar tenen alternances de consonant en l’arrel segons la vocal de la terminació. Observa:
| -jar: ja, jo, ge, gi | -car: ca, co, que, qui | -gar: ga, go, gue, gui | -çar: ça, ço, ce, ci |
| menjo menja mengeu mengin | trenco trenca trenqueu trenquin | amago amaga amagueu amaguin | començo comença comenceu comencin |
– Els verbs que acaben en -iar, -ear, -uar porten dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu.
| present de subjuntiu estudiar | present de subjuntiu situar | imperatiu copiar |
| estudiï estudiïs estudiï estudiem estudieu estudiïn | situï situïs situï situem situeu situïn | copia copiï copiem copieu copiïn |
| Observa que la vocal que porta la dièresi és la i que apareix en últim lloc (no fa diftong decreixent amb la vocal anterior). Cal tenir en compte, però, que la síl·laba tònica és la penúltima (es-tu-di-ï, si-tu-ïs, co-pi-ïn) |