Hi ha dos models de conjugació regular dels verbs de la segona conjugació: témer (acabat en -er) i perdre (acabat en -re).
Els verbs regulars acabats en -er i -re només tenen terminacions diferents en l’infinitiu, el futur i el condicional. En la resta de casos les terminacions són les mateixes. Observa-ho en les formes següents:
| perd -re | tém -er | infinitiu |
| perd -o | tem -o | present indicatiu |
| perd -ia | tem -ia | imperfet indicatiu |
| perd -éssim | tem -éssim | imperfet subjuntiu |
| perd -ré | tem -eré | futur |
| perd -ries | tem -eries | condicional |
| témer |
| indicatiu | |||
| present temo tems tem temem temeu temen | indefinit he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut | imperfet temia temies temia temíem temíeu temien | plusquamperfet havia temut havies temut havia temut havíem temut havíeu temut havien temut |
| passat simple temí temeres temé temérem teméreu temeren | passat perifràstic vaig témer vas témer va témer vam témer vau témer van témer | anterior haguí temut hagueres temut hagué temut haguérem temut haguéreu temut hagueren temut | anterior perifràstic vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut |
| futur temeré temeràs temerà temerem temereu temeran | futur compost hauré temut hauràs temut haurà temut haurem temut haureu temut hauran temut | condicional temeria temeries temeria temeríem temeríeu temerien | condicional compost hauria temut hauries temut hauria temut hauríem temut hauríeu temut haurien temut |
| subjuntiu | |||
| present temi temis temi temem temeu temin | perfet hagi temut hagis temut hagi temut hàgim temut hàgiu temut hagin temut | imperfet temés temessis temés teméssim teméssiu temessin | plusquamperfet hagués temut haguessis temut hagués temut haguéssim temut haguéssiu temut haguessin temut |
| imperatiu | formes no personals | ||
| tem temi temem temeu temin | infinitiu témer gerundi tement participi temut temuda temuts temudes |
| Observa que la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu, el passsat simple, el condicional i l’imperfet del subjuntiu porten accent. En tots els verbs, són formes planes que no acaben en les 12 terminacions. teméssiu, cantàvem, perdíeu, sortíem, sortíssim... |
| perdre |
| indicatiu | |||
| present perdo perds perd perdem perdeu perden | indefinit he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut | imperfet perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien | plusquamperfet havia perdut havies perdut havia perdut havíem perdut havíeu perdut havien perdut |
| passat simple perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen | passat perifràstic vaig perdre vas perdre va perdre vam perdre vau perdre van perdre | anterior haguí perdut hagueres perdut hagué perdut haguérem perdut haguéreu perdut hagueren perdut | anterior perifràstic vaig haver perdut vas haver perdut va haver perdut vam haver perdut vau haver perdut van haver perdut |
| futur perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran | futur compost hauré perdut hauràs perdut haurà perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut | condicional perdria perdries perdria perdríem perdríeu perdrien | condicional compost hauria perdut hauries perdut hauria perdut hauríem perdut hauríeu perdut haurien perdut |
| subjuntiu | |||
| present perdi perdis perdi perdem perdeu perdin | perfet hagi perdut hagis perdut hagi perdut hàgim perdut hàgiu perdut hagin perdut | imperfet perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin | plusquamperfet hagués perdut haguessis perdut hagués perdut haguéssim perdut haguéssiu perdut haguessin perdut |
| imperatiu | formes no personals | ||
| perd perdi perdem perdeu perdin | infinitiu perdre gerundi perdent participi perdut perduda perduts perdudes |
| Observa – El futur i el condicional dels verbs acabats en -re és diferent dels que tenen l’intinitiu acabat en -er: perdré / temeré; perdria / temeria…– La primera i la tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu de tots els verbs acaben en -s: perdés, temés, cantés, anés, estigués, sortís, dormís… |